Assajo cobriments per no dir-te el desig,
però a cada instant, amor, em crec morir una mica.
Et parlaré de platja, si vols, per no dir llavi,
et parlaré d’onades, si et cal, per no dir bes,
però als ulls amor no em miris, que no sabré enganyar-te,
que els ulls són el reflex del que nia al meu cor,
i no hi ha un tel que pugui cobrir tanta afecció,
que em venç la sang i el cos no m’entén les paraules.
Ni jo entenc el meu cos quan ell t’estima massa,
ell t’estima com jo, però és com un nen i en parla,
i no em pots demanar que el faci home de cop,
ell no en sap res d’enganys, ell és com és, i et vol.
Et parlaré de platja, si vols, per no dir llavi,
et parlaré d’onades, si et cal, per no dir bes,
però als ulls amor no em miris, que no sabré enganyar-te,
que els ulls són com un nen que et parla i que t’estima.
