Massa sovint el gest i la paraula
prenen camins distants, com si ens fes por
cercar la llum plaent en la mirada
tendra i festiva, lluent, de qui ens estima.
Massa avesats potser al desencís,
la solitud, l’engany o la tristesa,
dubtes o subtileses de qui creu
que aquest instant viscut és massa bell
per fer-se etern servant-ne la tendresa.
Captius d’aquest amor, ens farà lliures
fruir dels sentiments que ens embolcallen,
de la lluïssor dels ulls, de la presència
en cos i ment, si el gest i la paraula
poden fer camí junts, emmirallant-nos.
