Parlo d’amor, de tu,
de tots aquells que estimen,
d’aquell amor que tan sovint
ens ha fet vulnerables,
fràgils, però alhora vius, i ens allibera
de les pors del passat i les angúnies.
Parlo d’aquell amor que neix al cor
i des d’ell s’expandeix
folrant les mans i els ulls, i el cos enter,
de sentors de gerani i de certeses,
d’aquell amor que ens fa
sentir-nos més presents
i ens retorna al camí de la tendresa.
Parlo d’amor, de tu, de mi,
de tots aquells que estimen.
