Tremoles quan t'abraço

Tremoles quan t’abraço
i pren el teu cos la convulsió
d’aquell que espera
l’esclat silent en la remor de l’alba,
fins fer-se dintre meu fruita madura.
Besant-me els ulls amb els llavis humits
amarant tendresa,
et sé viva en el desig,
i pressento que hi ha un temps nou
i un nou camí per a recórrer.