Quan emprenguis el viatge porta’m sempre
dins teu, en un racó menut del cor.
No et seré cap escreix en l’equipatge
ni cap nosa al teu dret de llibertat,
però si algun jorn el camí es fa molt llarg,
i et sents cansada, feble o bé vençuda,
jo dins del teu cor et seré el coratge
que t’ajudi a esmenar l’equívoc pas.
No rauré amb tu per elogiar els teus èxits
ni et faré cap retret quan t’esgarriïs,
però si algun cop els neguits t’aclaparen
i dubtes d’emprendre un o altre camí,
sempre tindràs l’opció d’asserenar-te
i lliurar-te a la veu que vetllarà
tothora en el teu cor fins que retornis.
Quan emprenguis el viatge porta’m sempre
dins teu per a poder vetllar els teus somnis.